L'himne dels pescadors
Tots som d’un mateix món,
un món que vol l’absolució,
la solució dels pecadors,
els que han pecat i no estan morts.
Vestixen l’art de bruts diners,
càncer de la societat,
la sacietat d’un món banal,
on sols servix un troç de carn.
És pecat i tradició,
comprar decència i compasió,
deixant l’art en un calaix,
en el calaix de la foscor.
I ahí és on brilla més fort,
no hi ha remuneració,
tot és més pur i més sincer,
no hi ha cap puta condició.
I ahí es quan l’art cobra vida,
follant-se amb música i veu,
tenint com a filles les lletres,
que lluiten per la llibertat.
Canta, dansa i defén,
la llança de l’art que s’enfonsa,
pren la mà de la gent,
i lluita per la llibertat.
Autor(es): Marcos Porras
