L'impacte
Vull ser capaç de cantar-te avui
sembla irreal que siga abril.
Mira al cel, encara hi ha ocells
semblen més lliures que mai,
potser no els fem bé.
Han segrestat les abraçades i un bes
que t’anava a donar fora d’estes parets.
Demà tornarà a eixir el sol,
la lluna fa nits que no hi es,
la gent aplaudeix al no res,
la humanitat no la veig.
La primavera encara viu
està esperant per si somrius,
tornem a creuar les mirades,
farem que este malson acabe.
Cal que aprenguem a valorar,
recorda que un dia va fer mal,
deixant enrere la ciutat,
correr de nou i respirar.
I si un demà vens a per mi
t’agafe la mà i fem camí,
farem que cada segon compte,
fugint de les pautes i normes.
Si un dia no pogués tocar-te,
ni tan sols de prop respirar-te,
voldria trencar tots els pactes,
disposta a rebre l’impacte.
