L'Olímpic
Diuen que el primer tall de pastís és pels que arrisquen, però quan un es troba sol davant la porta, la pressió del Coliseu es fa més forta i només queden els que més piquen. Siguin pedres, siguin cops o siguin ritmes, siguin sons premeditats o notes lliures. Com el mar quan s’alimenta d’una cala enriquirem tots les nostres vides.
Això va per a tots aquests que com nosaltres s’emocionen amb el so d’una guitarra i després d’una gran nit de farra grossa esperen l’alba de matinada. Volem beure de l'essència de la vida sense posar els peus abans a la piscina, volem que canteu tan fort que les tornades de les cançons esdevinguin himnes, esdevinguin himnes.
