L’amor jugava a perdre’s
L'amor jugava a perdre's
als teus ulls clars.
Em deia l'enyorança:
no el trobaràs.
La tarda s'enfollia,
boja de llum,
vibrant en l'harmonia
del seu perfum.
Plorava el cor silencis
i llanguiment.
Em deia tot: no hi pensis
per un moment.
L'amor es compadia
del meu penar;
de sobte apareixia
rere un lilà.
Per la meva hora muda
volava un cant.
L'amor era vençuda
i el pler constant.
S'adorm un goig unànime
als teus ulls clars.
L'amor, ara, es repenja,
fina, al meu braç.
Autor(es): Miquel Martí i Pol, Anna d’Ivori
