La bellesa del risc
Plou més plom sobre mullat,
Sent l’olor a cos cansat.
Caic de cap davant de mi.
Qui ha firmat la condemna
treball en cadena i al pòdium la pena.
Al teu pou l’aigua plena
que brolla i s’emporta aquell pes de l’esquena.
Cada llum amaga un dol,
tres acords, cent dies sols.
Nihilista construït,
al ventre els confins d’un gran èxit finit.
Qui ha firmat la condemna,
rellotge d’arena la corba no frena.
La nostra quarantena,
quinzena a quinzena la ràbia d'ofrena.
Me n’adone que som un deliri de blau emigrants,
terra endins per la mar, boira blanca.
Estrangers a la gàbia del món.
Som un deliri de blau emigrants,
terra endins per la mar, boira blanca.
La quimera del lliure animal.
Senta’t, cadascú te una vista i observa.
Vull saber que veus tu i t’aturmenta.
Dis-me que. Dis-me que...
Senta’t, he perdut el carisma i el prisma.
Si existeix un messies, li costa estimar,
ser coherent en les seues accions.
(Ei, ei, ei, ma)
Qui ha firmat la condemna,
treball en cadena i al pòdium la pena.
La nostra quarantena,
quinzena a quinzena la ràbia no frena.
Me n’adone que som un deliri de blau emigrants,
terra endins per la mar, boira blanca.
Estrangers a la gàbia del món.
Som un deliri de blau emigrants,
Terra endins per la mar, boira blanca.
La quimera del lliure animal.
Senta’t, cadascú te una vista i observa.
Vull saber que veus tu i t’aturmenta.
Dis-me que. Dis-me que...
Autor(es): Carles Caselles
