La cançó
La cançó que no surt de mi, ni d’enlloc,
que m’abraça per les nits dalt del balcó
mentre em piquen els mosquits.
I es fa fosc i estic cansat,
però no vull anar a dormir.
La cançó que ara em salva a mi de tot,
que s’apropa per les nits quan no se com
seguir-me estimant,
sento un tap de suro al coll, no em deixa respirar.
I diu:
Vam sortir amb la Júlia pels prats de blat
després d’un dia llarg,
i es feia fosc, però no sabíem com tornar,
tot allò era tan nostre que no ens vàrem adonar
que de sobte ve un OVNI volant,
i sento que pujo sota dels seus raigs
però no temo per la nostra vida,
només crido: AIAIAIAI AIAIAI què ens passarà?!
Sento els tentacles pujant-me pel braç
i jo t’intento agafar bé de la mà,
però ens posen dalt la camilla groga
i penso: AIAIAIAI AIAIAIAIAIAI
Pel matí quan obria els ulls des del llit
sento que la Júlia és amb mi,
que els dos només érem somiant.
I ens toquem ben sorpresos i dic:
“Soc feliç al teu costat”.
Autor(es): Socunbohemio
