La cançó de les postes de sol i les coses que s'acaben
el mar es menja el sol
les ones piquen
i el cel es torna gris
l’última tarda d’estiu ens pacifica
com transparències als ulls
passen imatges
de tot el què hem viscut
ni encara s’ha acabat que ho vols reviure
no és la mateixa la son de quan et lleves
que la son d’anar a dormir
no és el mateix estiu el que s’acaba
que el que et fa tornar a sentir
i tot té un pes senzill
i amb un somriure
el temps és relatiu
quan hagis dit adéu
aquest color de la pell
serà una estrella morint
i encara no ha acabat
que ja ho tornaria a fer
ja ho tornaria a fer
i encara no ha acabat
que ja tornaria
ja ho tornaria a fer
