La guerra amb tu
Amb la guitarra entre els dits a cop de bombo i quatre acords maldestres,
jo et cantava una cançó i tu arrencaves a ballar com sempre.
Mai vaig saber dir-te que no.
Perdíem tant el temps elaborant la nostra gran jugada,
i amb l’últim moviment ens vam jugar totes les cartes.
Vull fer la guerra amb tu, disparant petons com bales.
Vull fer la guerra amb tu, tu i jo sabem que som salvatges.
I apuntant al cel amb un somriure com a arma
fer del teu llit el nostre camp de batalla; sentir-nos vius.
Cinc minuts més cada matí per arrencar-te la son a mossegades,
fer-te la cullera al llit, no despertar-nos fins que el Sol ens banya.
Sentir-nos lliures com el vent, tan sols per un moment,
i fer d’aquest instant la nostra barca, remar a contra corrent,
viure com hem viscut fins ara.
Vull fer la guerra amb tu, disparant petons com bales.
Vull fer la guerra amb tu, tu i jo sabem que som salvatges.
I apuntant al cel amb un somriure com a arma
fer del teu llit el nostre camp de batalla.
Sentir que estem vius,
sentir-nos al cim més alt on no hi hagi obstacles, on viure en plena llibertat.
Sentir-nos vius,
sentir-nos així de grans tu i jo som aire,
respirar el que és de veritat, tu i jo som aire.
Vull fer la guerra amb tu, disparant petons com bales.
Vull fer la guerra amb tu, tu i jo sabem que som salvatges.
I apuntant al cel amb un somriure com a arma
fent del teu llit el nostre camp de batalla; sentir-nos vius.
Autor(es): Roger Vila
