La mare de Déu/ Mareta, mareta
La Mare de Déu,
quan era xiqueta,
anava costura
a aprendre de lletra.
Mareta, mareta,
anit vaig somiar
que una nineta
em vares comprar.
La nina tenia
bonicos els ulls,
la cara ben fina
i els cabells molt rulls.
Mareta, mareta,
anit vaig somiar
que una nineta
em vares comprar.
I jo la tenia,
i jo li cantava.
La nina plorava,
que tenia son.
La nina plorava
quan jo la dormia,
i si li cantava
la son li venia.
Mentre l'engronxava
així jo li'n deia:
adorm-te, nineta,
nina de ma vida...
Autor(es): Popular
