La meta de l'absurd
Passen els dies tan de pressa
Els espitgem sense sentit
Qui arribi abans a la meta
Es penjarà la medalla de l’absurd
Ningú vol ser el darrer
Passen els dies, passen els mesos
Passen els anys i no passa res
Tot el que saps ja no importa
Perquè demà haurà caducat
I el que tens ja no val per a res
Perquè demà ningú et voldrà
Si no estàs davant
I no hi van sols, jo també hi sóc
Per molt que em cregui diferent a tots
Treu-me d’aquí
Ens movem en un sol sentit
I si pot ser a gran velocitat
A veure qui arriba primer
A la meta de l’absurd
I no hi van sols, jo també hi vaig
Per molt que parli,
Al final, acabo corrents com tots ells
Si us plau, treu-me d’aquí
Autor(es): Albert Jordà
