La rèplica
-M'esperes a dalt de l'escala mecànica
amb una valisa molt poc diplomàtica
la teua mirada defuig la retòrica
hui no és el dia, no et veig molt empàtica.
-Veig com et mous de manera patètica,
tu sempre tan poc amic de l'estètica
només de vore't em torne volcànica
hui és el dia d'una guerra púnica.
-Hola
-Hola
-Bé?
-No
-Què et passa?
-Tu què creus?
-No sé
-Com sempre
-No comences
-Ja estem
-No t'entenc
-Ni vols
-Sí que vull!
-Que no
-Que sí
-Que no
-Prou!
Era qüestió de temps
tu i jo mai no ens hem entès.
No sé com puc suportar-te!
No sé com puc aguantar-te!
Quin patiment,
és un infern!
La culpa és de la maleta.
-Si vols et convide a un Larios amb tònica
deixem el mal rotllo, apel·lem a la lògica,
al cap i a la fi no hem perdut gens la química
i casualment he portat una harmònica.
-M'encanta la teua proposta etílica
Però una i marxem sense perdre la mètrica
sembla que hui tindrem una nit màgica,
poètica, empírica, elàstica, històrica!
Tu amb la valisa i jo sola en ma casa.
