La sort d'haver arriscat
Si el viatge és l’èxit i és igual on vagis
Potser ens calmi caminar
Aprendrem dels mestres
Serem bons alumnes
I la sort ens somriurà
Mil cançons cantarem, quan el sol va ponent
I la llum del camí, obri pas a un nou destí
Mai és tard ni d’hora quan l’excusa és bona
El que compta és no dubtar
I si al salt caiem o ens equivoquem
És la sort d’haver arriscat
L’alegria de tornar a casa a descansar
Recordar el que hem aprés i l’emoció d’allò que hem fet
És un somni que hem viscut, un desig que conservem
I ens dona ales, per tornar a marxar
Autor(es): Albert Jordà
