La trilogia
Volien barres, vam treure la Fleca,
sortia fum del canó de l'escopeta.
Estic trist com Joan Manel Serrat cantant "la tieta"
i fluix com el rendiment al Barça de Mendieta.
Busco el contrari que tu, si faig dieta.
Tinc el cul i la ment inquieta.
No és la samarreta, però me l'he treta,
rapers retocant la versió beta.
Em dic, "epa!, pot ser que frenis, recapacitis."
Obrint la caixa dels pitis,
serà un incís quan em citis,
com "si, ho he vist", i passa el full, no et compliquis.
És típic, si penses que amb mi ve polèmica,
o pel públic o per ètica.
És estúpid, cuida la mètrica,
humil fora, ego dins, pura genètica.
.
.
Vam créixer amb una samarreta, de Fido Dido,
el temps ens trenca, Rober Wido.
Rap al voltant d'un bidó,
descobrir el filó, tirar del fil i pal·liar el dolor.
Forats al pantaló, i 5 panells al cap.
Volíem pujar el llistó, i crec que ens l'hem carregat.
Estàs cuidant el so, però sones fet un nyap,
me la suda el hip hop, m'estic passant el rap.
No tinc rutines, imprevisible
puc donar entrada al teu fi de cicle,
set donar molt bé fer el ximple,
però no ho tinc clar, només responc a la meva quinta.
Esprinta que no m'atrapes,
no tot heroi porta capa,
ja pots callar, marca la data
que ve el papa, només passava recordar de qui és el mapa.
