La Vida
No t’esperava a primera hora.
M’has agafat que encara em costa veure-hi i entra el sol, entra el sol al menjador.
Vens de tan lluny que no et conec.
Fas cara d’haver-t’ho passat bé quan eres jove. I ara què? què collons em vens a dir?
Què collons em vens a dir?
Si tu també dubtaves i no cridaves tant.
Digues mai sabràs el que sentim quan despullem la por i encara ens queda vida!
I mira’m, mira’m desafiant, com si tinguessis força.
Creu-me que hi penso de tant en tant i tu, que no has perdonat els anys,
m’obligues a tenir-te en compte cada cop que perdo una meitat.
Encara ens queda vida!
Encara ens queda vida!
I les cançons escrites a la pell,
escrites en vermell,
van ser el problema i el remei
A totes les traïcions,
als cossos que no vols,
a l’odi que em genera la injustícia d’aquest món.
Que encara ens queda vida!
Encara ens queda vida!
Encara ens queda vida!
I mira’m, mira’m desafiant, com si tinguessis força.
Creu-me que hi penso de tant en tant i tu, que no has perdonat els anys,
m’obligues a tenir-te en compte cada cop que hi perdo una meitat.
Encara ens queda vida!
Encara ens queda vida!
