Laments
Una mar plena de ports
niu de places que fumegen
amb l’oratge persistent
es disfressa la cruesa
unes passes, nua pell
sobre l’ombra s’amunteguen
d’abissals murs imponents
a una llar de por secreta
rituals i un cel roent
de laments, tan sols assetgen
rituals d’aquells vells temps
d’esperit tan sols enceten
planys i ofecs crepusculars
on de nou tothom rondina
qui remant allunya el món
no mereix perdó ni estima
delirant mantell de plors
omple i vessa cada dia
emmurats en un gris son
llum de lluna malaltissa
