Les flors, al mar
Digues, ara que el món sua de tu
Que les flors t’eren bones per comptar els ensurts
Afrontaràs com xoquen les ones del mar
I quan siguis sirena no podràs ni caminar
Neda amunt, neda amunt fins que et toqui el sol
I el rei del mar no et podrà engrapar si no vols
Qui hauria dit que em tindries com un pot petit
Per deixar-hi les engrunes dels teus desconcerts
Al meu jardí, les flors que em dues amb mi s’han pansit
Era una poma enverinada al regne de l’amor
Autor(es): Pol Purgimon
