Les fulles mortes
Oh com voldria que te’n recordares
dels alegres dies en que hi érem amics
en aquell temps la vida era més bella
i el sol brillava més per mi
les fulles mortes s’amunteguen al rasclet
ja veus, jo no ho he oblidat
les fulles mortes s’amunteguen al rasclet
els records i les penes també
i ara el vent del nord se’ls emporta
a la nit freda de l’oblit
ja veus no he pogut oblidar
la cançó que et solia cantar
és una cançó que se’ns assembla
tu m’estimaves, jo a tu també
vivíem junts com foc i sendra
tu que estimaves, i jo també
més la vida separa dos que s’estimen
molt lentament, sense brunzit
i la mar esborra en l’arena
el pas dels amants desunits
Autor(es): Jacques Prévert, Joseph Kosma
