Les teves mans
Quan s'acosta la nit,
quan el sol ha fugit,
resto sola uns instants
car no tinc les teves mans ...
Les mans !
Són les teves mans
les que, cada dia,
m'estrenyen tant fort
i em donen la sort
que no trobaria !
Les mans !
Són les teves mans,
plenes de tendresa,
que em fan escalfor
quan tot és fredor,
quan tot és tristesa ...
Tu saps endolcir el meu plor ;
ja no sé si això és llàgrima o pluja,
perquè dins les teves mans
és el plor d'abans aigua que les mulla !
Les mans !
Són les teves mans
una força dolça,
una força gran
que tu em vas donant :
Són les teves mans ...
Perquè dins les teves mans
és el plor d'abans aigua que les mulla !
Les mans !
Són les teves mans
una força dolça,
una força gran
que tu em vas donant ...
Són les teves mans !
Autor(es): Josep Maria Andreu, Lleó Borrell
