Libèl·lula
Ets part del cabal
Engronsant-te pels meandres
Duit, arrossegat
Lentament tornant a mare
Dins la vacuïtat
Dins cada fracció de l'aire
Tornes al teu lloc
Ets part de l'espai
Ets part de la Llei Eterna
Conjunció casual
D'energia i matèria
Sents tot el passat
L'univers dins una cèl·lula
Fràgil, elemental
Com la trajectòria d'una libèl·lula
Que torna al seu lloc
Com tot torna al seu lloc
Surt la llum blanca, forma part de tu
Surt i s'escampa i desfà els niguls
Surt i s'enlaira i torna cap a tu
Surt i t'abraça, la llum blanca
Surt i és tan alta, i és tan clara
i mai s'acaba
Surt i t'enrampa i t'agafa i te fa anar més lluny i t'abraça i forma part de tu
Surt i se'n va
Ateny la total Vacuïtat.
Mantén-te fermament en la Quietud.
Els innombrables éssers neixen i actuen,
però veiem com tornen al seu origen.
Com la vegetació que creix luxuriant
però retorna al sòl d'on ha sorgit.
El retorn a l'arrel és el Repòs;
hom en diu retornar al propi Destí.
Retornar al propi Destí és trobar la Llei Eterna.
Conèixer la Llei Eterna és la il·luminació.
I no conèixer la Llei Eterna és caminar vers el desastre.
El que coneix la Llei Eterna és tolerant,
essent tolerant, és imparcial;
essent imparcial, és sobirà;
essent sobirà, està en harmonia amb la Natura.
Autor(es): Roger Pistola Mascaró
