Lliure
Sé que res tornarà a ser com era
i que no es pot fer tornar el temps enrere,
tu i jo creiem que la cosa no era efímera,
ara penso: sense mi ja s’ho farà.
No, ja no et demanaré perdó
pels moments que mai viurem,
ara veus marxar aquest tren
que estava en última estació.
Sense tu em va molt millor,
he acabat fent taula rasa,
he guanyat la teva guerra
sense escut i sense espasa.
No busco una relació,
ara veig que torno a ser jo.
I quan
jo surto, surt el sol,
he enterrat el meu dol,
lliure i aixeco el vol.
Lliure i aixeco el vol,
lliure i aixeco el vol.
