Lluna plena
Quants matins vas obrir els ulls i vas dir bon dia amor
Quan creiem que aquest tren no para i el seu trajecte és infinit
Quan la sort, no s’entén amb el destí,
Tants minuts, tants segons, temps passat i perdut,
sense aprofitar el moment
Nomes teu. Només meu
I al final els records seran pocs i fràgils, fràgils i únics que tindrem
I quants cops, hauràs vist la lluna plena sortir per l’horitzó del mar
I al final, sort d’aquell somriure en aquell precís instant
I quants cops, haurem vist la lluna plena sortir per l’horitzó del mar
I ara qui ens dirà, que el somriure es pot sentir a les mans
I ara és quan, els records es fan més plens que quan estàvem junts aquí
Autor(es): Albert Jordà
