Lo vinyoler i lo cavaller
Hi havia un vellet que ne tenia una filla
i no la deixava anar amb ningú de dins sa vila.
Però la deixava anar tota sola dins sa vinya
i darrere ella hi anava es qui més bé la volia.
El jove, seguint-li el pas de vista ja la perdia
i va encontrar el vellet que cavava dins sa vinya:
-Vós vellet, lo bon vellet heu vista passar una nina?
- No, per cert, lo cavaller que la feina me dolia.
- Cent lliures donaré jo a n’es que em mostri sa vinya
i altres cent jo donaré a n'es qui em mostri sa nina.
- Si és així, lo cavaller mirau-la, allà està adormida
a sa sombra d’aquell pomer dins es rincó de sa vinya.
Vengo a decirvos, Leonor, mi corazón por vos pena
Que por vos suspira y enferma y por vos quema de amor
- Cavaller vostres raons jo no les escoltaré gaire
que són com los vents o l’aire i volen com es coloms.
-Tu aniràs molt ben vestida de damassos i brodats,
i d’un príncep seràs digne quant a mi m’hauràs gustat.
- Aneu-vos-ne, si vós plau, jo també me n’aniré,
perquè una dona de bé sempre conserva sa pau.
- Pare som determinada i me'n vull anar d’aquí
perquè tenc l’amor posada en aquest món prop veí.
Autor(es): Popular, Arturo Bagur/ Joan Saura
