M'agrães quan dius ausães
M’agrâ ‘l teu subdialecte:
diuen qu’és incorrecte,
pero jo li tinc afecte
es com llaurar al recte.
M’ənxisa l’accent tancat
del teu poblet amagat,
retrobat en la ciutat
en els anys de facultat.
M’agrães quan dius ausães, vida,
i quan retruques «bugães!»
perque mai ho dius debães
vas davant de les tronães.
M’agrâə lo teu llenguatge,
sempre en estat salvatge:
té un regust vintage
de «larguesa e paratge»
M’agrâ ‘l teu parlar saboc
més que la llengua d’oc;
un volum salvat del foc,
«del dau al resto lo joc!»
M’agrães quan dius ausães, vida,
quan dius quatre pillães
a gosães que m'agrães
com la llum de les vesprães.
