M'han sortit dues ales
No hi ha premi, no hi ha sort
No hi ha zona de confort
Quan m’abraça el fracàs
Quan em sento com un dimarts
Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales
són de ploma blava
pujo a la terrassa
flexiono les cames
per agafar impuls
i salto ben amunt
Sense baqueta ni tambor
sense riure interior
Quan m’abraça el fill bastard
quan em sento com un dimarts
Però de sobte, quan desperto,
m’han sortit dues ales
són de ploma blava
pujo a la terrassa
flexiono les cames
i empleno els pulmons
i salto sense por
Volo sobre els carrers
volo sobre els rius
volo amb estornells
i sobre els seus nius
volo amb els drons
volo amb llamps i trons
volo amb altra gent
que han saltat com jo
Volo sobre les mentides,
per sobre el silenci
i totes les coses
que mai em vas dir
i totes les coses
que mai em vas dir
