Massa tard
Sempre amb indirectes i insinuacions,
silencis plens de perversions.
Triar sempre el pitjor camí, el més tortuós.
Ments en forma d’espiral, permanents adolescents
I un sentiment de culpa que ho enverina tot.
Missatges entre línies, trucades perdudes.
I ja és massa tard perquè ens agafem de la mà.
El canvi permanent, saber quan hem de dir-nos adeu.
Regals interessats que busquen dependència,
mirades de reüll, més pròpies de vampirs.
Petons que busquen dir adeu, una incertesa permanent,
un sempre veure el que falta i no dir gràcies pel que hi ha.
I la ment malalta, que es fa mal per fer-se mal,
emmerdada i esquitxant tot el que pot.
Ja és massa tard perquè tu i jo ens donem la mà.
El riu que mai s’atura, saber quan cal creuar sense por.
Autor(es): Jordi Farreras
