Me perd
Trepig pedra viva
per carrers estrets,
tresors d’un passat.
Parets que s’enfilen
volen veure el cel
omplert de tons blaus.
Remucs de persianes
que s’obren rient
i de bat a bat,
antigues façanes,
cantons de marès,
palaus amb encant.
I camín per Ciutadella,
i me perd entre els carrers
admirat per sa bellesa
des meu poble de ponent.
Sa pau, es temps i sa calma
s’abracen pes casc antic
i me perd dins s’enyorança
dels meus records de petit.
Surt de dins ses cases,
omplint carrerons,
perfums de menjar.
Es sol per terrasses
escampa sa llum
i felicitat.
Sa gent per ses places,
racons i carrers,
fan un poble viu
que cerca sa fresca
quan sa fosca neix
els vespres d’estiu.
I camín per Ciutadella,
i me perd entre els carrers
admirat per sa bellesa
des meu poble de ponent.
Sa pau, es temps i sa calma
s’abracen pes casc antic
i me perd dins s’enyorança
dels meus records de petit
