Menorca rustida
Ses primeres llums d’es matí,
trop que ja es hora de partir,
s’humitat a n’es front,
s’horitzó com a fons,
vaig viatjant pes camí.
Avui es un dia especial, me serà tot ben igual,
vaig a viure un altre temps,
a una illa ben diferent.
Menorca rustida, èxode urbà
a ses coves hem d’acabar
Menorca rustida, èxode urbà
sobreviure de caçar i pescar.
Assegut devalll s’ullestrar, he vist es pagès, que va a cavar:
Bon dia tengui! Bon dia, atlot.
M’han dit que tu ets un des Dos Sipiots?
Sí, axí és, som 400, volem fugir d’es puta ciment,
mus hem cansat de ser com a bens,
sistema de vida molt més intens!
Menorca rustida, èxode urbà
talaïots i muralles hem d’aixicar,
Menorca rustida, èxode urbà
comuna salvatge a Son Catlar.
No vull tenir duros a n’es banc,
intercanviar peixos per esclatassangs,
no ull anar a dormir a una ‘’suite’’,
de caramuixes seques me vaig es llit.
