Més d'aquest somni
Mes d'aquest somni d'Orient
ens despertava el bell matí;
era el llençol trement trement,
la seva carn com de setí.
La lluna encara al firmament
es reflectia al seu coixí
—jo la deixava tot tement
si algú ens vindria a descobrî.
I el nostre bes era tan llarg
com la nit curta, en el seu braç.
Autor(es): Joan Salvat-Papasseit, Tomàs de los Santos
