Millor amb tu
Ara, que la Terra és un hostatge,
que no hi ha sorra a la platja.
Ara, que mil paraules valen més que una imatge.
Ara, que la memòria a la prestatgeria
guarda sabiduria en llibres plens de pols.
Ara, que el mar és massa dolç
i que a l'amor li falta sal.
Ara, que les flors creixen entre esquerdes a l'asfalt.
Ara, que l'aire embafa i els carrers s'omplen de fum.
Respiro molt, molt, molt millor amb tu.
Tot passa millor amb tu
i és tan, tan, tan millor amb tu.
No hi ha ningú com tu.
Ara, que hem perdut la son.
Ara, que fallen les alarmes,
ara, que els hiverns no hi són.
Ara, que sobren armes faltaran ocells al món.
Ara, que el compte enrere
comença a anar endavant,
ballant sota la pluja ens estem cremant.
Ara, que hi ha tele en colors
per veure naufragar la vida,
els somnis són pasteres navegant a la deriva.
Ara, que els dies ploren i les nits s'omplen de llum.
Jo dormo molt, molt, molt millor amb tu.
Tot passa millor amb tu
i és tan, tan, tan millor amb tu.
No hi ha ningú com tu.
Ara, que ja ningú riu i es viu amb por,
la revolució té nom de dona.
Ara, que tot ressona,
ara, que falten peces.
Ara, que res encaixa, no es pot fer un puzle amb presses.
Ara, que baixa el riu tan fort
de les glaceres que s'han mort.
Ara, que les fronteres tanquen el seu port.
Ara, que el mar s'escalfa,
ara, que es desfaran els pols.
Jo nedo molt, molt, molt millor amb tu.
Tot flota millor amb tu,
i és tan, tan, tan millor amb tu.
Que el món s'acabi amb tu.
I és que amb tu tot millora.
Ara, que el corall es decolora, ara, que el planeta plora,
ara, que ens arriba l'hora i la fauna és flora.
Ara s'inverteix el camp magnètic.
Ara, que el món és patètic,
ara, que viure és frenètic i tot és sintètic.
Ara, que tot és sintètic,
tot és molt més natural amb tu.
Autor(es): Marcel Lázara, Júlia Arrey
