Morir per les idees
Morir per les idees, la idea no és dolenta
jo gairebé que moro per no haver-la tingut.
Perquè els que la tenien, multitud virulenta,
udolant a la mort em van caure al damunt.
Com que m'han convençut, la meva musa atenta
abjurant dels errors ara els hi fa costat,
però amb un bri de prudència digué puntualitzant:
"Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta".
Jutjant que no existeix cap perill d'avorrir-nos
anem a l'altre món dolçament passejant,
que si forcem el pas, correm risc de morir-nos
per una idea que no valgui l'endemà.
No hi ha cosa més acre, cap cosa més cruenta
que quan ens cridi Déu vinguem a constatar
que al defensar una idea ens vam equivocar.
Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta.
Tots els xerraires que prediquen el martiri
fan l'orni molt sovint i es queden aquí a baix.
"Morir per les idees", sempre hi haurà qui ho digui,
fent del crit el seu lema, d'això no se n'estan.
Però a tot arreu se'n sap de més d'un que rebenta
els rècords establerts de la longevitat.
Entenc que deuen dir-se en cercles reservats:
"Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta."
D'idees que reclamen el famós sacrifici
les sectes més diverses en tenen un grapat,
però una qüestió s'imposa entre els màrtirs novicis:
"Per quina doncs, de tantes, l'hauríem de dinyar?"
Totes elles s'assemblen i en això es fonamenta
el savi quan escolta els tambors retronar
per recular de cop, treure el peu del fossar.
Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta.
Si almenys fos suficient amb unes hecatombes
perquè tot s'arreglés i el món es corregís
amb les revolucions, milers de caps que tomben,
ja hauríem convertit la Terra en paradís.
Però no arriba el moment i la gent s'impacienta
els déus assedegats no es poden sadollar,
la mort amb mort no es frena, doncs torna a començar.
Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta.
Jo us dic: "Oh agitadors, oh apòstols respectables"
moriu doncs els primers, que us cedirem el pas,
però pel que més vulgueu, deixeu en pau els altres
la vida és per a molts l'únic luxe que hi ha.
La mort ja és eficaç quan la dalla enlluenta
no cal que l'atiem donant-li més treballs
prou de danses macabres a sobre els cadafals
Morim per les idees, d'acord, però de mort lenta,
d'acord, però de mort lenta.
Autor(es): Georges Brassens
