Muntanyes
Tant de colp no estàs ací, tant de colp em sent tan buit
Allà on sempre et trobava, em trobe sol.
Massa jove per a entendre tot el que ens vas donar
Massa tard per fer-te riure un altre estiu
Aquells senders em fan pensar que encara estàs ací
Cadires sobren a la taula i el teu got de vi
Enyorança dels teus contes de dracs i escorpins
Un rostre amarg de meravelles,
Cel, muntanya i pi
He acceptat que ja no estàs, assimilant que no tornaràs
No més passejos ni aventures
No més lliçons per a aprendre
Quantes vegades fent camí sense conéixer el destí
tantes petjades al matí, mentre el sol somriu
Ara la casa està buida, massa fosca s’ha quedat
Sobren cadires a la taula, cauen llàgrimes
Aquells senders em fan pensar que encara estàs ací
Cadires sobren a la taula i el teu got de vi
Enyorança dels teus contes de dracs i escorpins
Un rostre amarg de meravelles,
Cel, muntanya i pi
Aquells senders em fan pensar
que encara estàs ací
Autor(es): Abisme
