No és veritat
Si algun dia ploro i em veus tan trencat,
tranquil, tinc defectes, però els vaig amagant.
La paraula prohibida, o el mot en clau:
petit, som uns mestres en anar tirant.
I els teus ullarros em van avisant
que t'estimo massa però que t'odio tant.
Que, si jo t'estimo, tu m'has oblidat.
Però això que m'oblides, jo no m'ho crec pas.
Això que m’oblides, això no és veritat.
