No és veritat
No. No és veritat que el nostre amor estiga mort,
està en els estels.
Está en eixa torre que mirem des ta casa
I que repica incansable.
Jo t'he vist, amor meu,
donant-me caricies,
y no he sabut com aprend a estimar-te.
Jo t'he vist parint el nostre fill,
i volent-ho com vols cada instant que passa.
Jo he tingut el teu amor,
i ja en tic massa, hòstia...
per no saber voler
ja em puc morir de records.
però em permetrás aquest record,
bru, com el teu cabell,
i esbelt com el teu cos
i amarg, com aquesta vida a contracorrrent
que sempre et porta endins
com un refugi,
on no hi ha ningú,
més que tu i jo i, vora la mar,
em sent, per fi,
feliç.
