Olor de sal
Un vaixell flotant a l’horitzó mentre les onades s’inflen
Les algues s’enfilen ballant i l’escuma transita
Entre els últims raigs de sol del dia i de l’estiu, que es va fonent
Com el meu cos vestit de sorra i de la gent que em veu embriagat
No vull tornar mai més al meu bosc
Les fulles hi cauen i allà tot es més fosc
Em desfaig entre els meus planys per seguir-te cantant
Que només tu em podràs guardar aquest record
Anem a nedar fins al fons del mar, però te m’allunyes massa
No et vull deixar escapar, ara que et veig els ulls
I la vida esclata, com pètals d’una flor que mira el sol a l’est del meu Montseny
I el teu cos s’hi dirigeix, blanquet, deixant-me ben embriagat
Autor(es): Pol Purgimon
