On no tornaré a ballar
Vinc d’un lloc on canten els més negres voltors
D’un mar ple de punyals de colors
De sanar misèria i acomiadar dolor
On els somnis són martells als claus aliens
Ara que m’empine per l’arbre més alt
Des d’ací dalt pareix tot tan petit
Els meus bramits retronen cada nit
On els rostres són façanes amb murs de gel
On els somnis s’esborren a colps de bitllet
Escapant del vertigen, d’aquell fosc hivern
D’allà on no tornarem a ballar.
El pas em pesa, el cinturó apreta
Aquells carronyers sols busquen vendetta
Entenc que l’eixida no és més que un cant de sirena
Que no veig la resposta, la duc escrita a l’esquena
Que no veig la resposta, la duc escrita a l’esquena
On els rostres són façanes amb murs de gel
On els somnis s’esborren a colps de bitllet
Escapan del vertigen, d’aquell fosc hivern
D’allà on no tornarem a ballar.
Autor(es): Abisme
