Orgull cromanyó
Els nostres costums estan vivint un moment crític.
Aquest jovent ho vol canviar tot i es fan dir del neolític.
Diuen que no sortim de la cova, però això és un mite!
Pobres d’ells que gosin dir que som troglodites!
Van molt atabalats, tot el dia treballant.
Els han pujat els fums al cap, diuen que fan agricultura!
Creuen que és el futur, però no té ni cap ni peus,
no cal plantar el que pots agafar de la natura.
I ara han volgut arreplegar unes quantes bèsties en un tancat.
Perquè es pensen que així, passi el que passi, tindran el tec assegurat.
Potser sí que pot ser pràctic, però d’aquesta manera
els molt brètols es perdran el plaer de la cacera.
I sense haver de córrer darrere la presa
i amb tants bistecs, freixures i foie-gras,
segur que al final aquesta colla de moderns
no tindran més remei que inventar-se el gimnàs.
I amb l’excusa de llaurar
ha començat la primera baralla.
No ens deixen passar pels cultius
diuen que la terra és de qui la treballa.
Vivim el present, som gent atrevida,
nosaltres portem una bona vida.
Nosaltres sabem el que és el millor,
nosaltres tenim orgull cromanyó!
