Oxigen
Ha trucat de matinada, ha picat com ha pogut el botó
La infermera arriba amb pressa, arreglant-se el vestit i els mugrons
Se li ha acabat l’aire, l’oxigen de la bombolla ha dit prou
Els seus ulls em miren fixos, han arribat a l’òrbita d’Orió
I aquella nit els televisors de l’hospital
S’encenien i apagaven com en una dansa macabra
I aquella nit totes les teles de l’hospital
S’encenien i apagaven al mateix canal
Quan vingui la fortuna estigues a prop
Quan arribi la misèria lluny del tot
Però que no t’agafi a l’habitació de l’hospital
Estàs cardat, estàs fatal, et mires al mirall i no et reconeixes
Al clatell sents l’alè dels temps en què ens vàrem prometre
Infermera faci el favor, porti’m una altra injecció
Infermera faci’m el favor, porti’m un altre company d’habitació
Autor(es): Nando Caballero
