Paròdia 2 - Un que volia
La dona de tothom
que va voltant pel món
sols vol riure,
lluir, vol gosar
de la vida i el món.
La dona de tothom.
I un que volia casar-se
va volguer-se aconsellar
i amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.
Si jo tinc d'aconsellar-te,
per més que estigui casat,
creu-me, Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.
Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.
Ja no he pogut ser més amo
de les meves accions
i aixís és que, a casa nostra,
mai s'acaben les raons.
Si per cas la llavor és bona,
als nous mesos tens un nen;
si no és un nen, una nena,
que sembla un àngel del cel.
Arríbuc a casa al vespre
molt cansat de treballar;
si no bressolo una estona,
ella no em vol fer el sopar.
Si de per cas tu la renyes
perquè el sopar no està fet,
te'n traurà deu mil excuses
dant les culpes al vailet.
Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.
La dona de tothom
que va voltant pel món
sols vol riure,
lluir, vol gosar
de la vida i el món.
La dona de tothom.
Autor(es): Popular
