Pensaments profunds
El meu jo interior està hivernant,
mentre, a la vegada, vaig somiant.
Un nou perquè, un nou perquè.
Un nou sentiment plaent.
El mar m’ha ruixat amb les seves ones,
poderoses elles.
Que m’ha deixat corprès,
tot i haver quedat moll per ser tan cortès.
Les vies del tren marquen una direcció.
Cap on? No sé jo...
Han estat construïdes per humans,
no me’n fio, no...
La corrupció va guanyant terreny,
i jo deprimit m’hi vaig perdent.
Però hi ha mil raons per ser feliç,
i això, això no es compra.
El mar m’ha ruixat amb les seves ones,
poderoses elles.
Que m’ha deixat corprès, x2
tot i haver quedat moll per ser tan cortès.
Quin és l’objectiu de tot plegat?
Val la pena
ser part de l’arena
en aquest mar on tot queda ennuegat?
No sé què pensar...
Ni tan sols què dir...
Pensaments profunds.
Autor(es): Marc Serrano
