Per què ens hem perdut
Tot era art
aquell agost,
somiàvem que seríem els millors...
però s’ha fet tard
i ens han consumit les pors.
I ara no hi ha amor,
no hi ha amor,
no hi ha amor real;
només la música,
música,
música final.
Ballem al mateix ritme
tots junts cap a l’abisme
buscant l’emoció (o no).
Com podem estimar si no ens surt?
Mai no vam triar aquest futur.
Ens crema la vida i
sembla mentida
però ens hem perdut,
potser ens hem perdut,
per què ens hem perdut?
No sé si trobaré la calma
quan deixi de culpar-me
de la traïció.
I encara
darrere les velles paraules s’amaga
la salvació.
Però ara no hi ha amor,
no hi ha amor,
no hi ha amor real;
només la música,
música,
música final.
Ballem al mateix ritme
tots junts cap a l’abisme
buscant l’emoció (o no).
Com podem estimar si no ens surt?
Mai no vam triar aquest futur.
Ens crema la vida i
sembla mentida
però ens hem perdut,
potser ens hem perdut,
per què ens hem perdut?
Les nostres veus
eren l’únic trofeu
per brindar al nou món,
un nou món lliure.
I ara ja ho veus
com els joves hereus
trobaran l’amor,
un nou amor.
Com podem estimar si no ens surt?
Mai no vam triar aquest futur.
Ens crema la vida i
sembla mentida
però ens hem perdut,
potser ens hem perdut,
per què ens hem perdut?
