Per què les coses no són més senzilles
M’espanta el silenci
quan em recorda
que tot és buit.
És veritat, estic millor,
he tornat a sortir.
No m’he quedat tancat
ni estic sempre buscant
respostes per tot.
Mentiria si et digués
que una part de mi no espera
que et tornis a equivocar
i que em vinguis a buscar.
Ja no sé on escapar-me
ni que poder-me inventar,
se m’acaben les idees
i avui em sento tan sol.
Que s’acabi aquest error
que encara no sé quin era,
que algú vingui a recollir-me
estic cansat, no sé tornar.
Per què les coses no són més senzilles?
Deixar que la vida s’escapi i no voler-la agafar.
M’agradaria ser invisible
o que em trobessis a faltar,
tenir un cor de pedra,
saber marxar sense avisar.
Però m’he quedat mirant el mòbil
i veient com et connectes
intentant trobar respostes
que ningú em donarà mai.
Per què les coses no són més senzilles?
Deixar que la vida s’escapi i no voler-la agafar.
Jo miraria de trobar
tot el que necessitéssim
i cantaríem Cala Vento
saltant sobre el sofà.
Per què les coses no són més senzilles?
Per què les coses no són més senzilles?
Deixar que la vida s’escapi i no voler-la agafar.
M’espanta el silenci
quan em recorda
que tot és buit.
Autor(es): Marc Tinés
