Per tu mateix
Si fórem capaços de congelar
Un únic instant de la nostra vida
Potser jo ja el tinc clar
Potser tu ja el tens clar
Un refugi on mai oblidar
La joventut de dies passats
Potser jo ja el tinc clar
Potser ja no torne mai
Escolta el crit de la nit
per cada dilluns hi ha un divendres
alçat ràpid i torna a caminar
encara queda prou per guanyar
Tan sols un record que ens faça restaurar
velles rialles a prop de la mar
Ara ja és massa tard
potser ja no torne mai
Solta pes, aprén i creix,
És l’única manera
Deixa enrere el passat
Perquè no ha de tornar
Escolta el crit de la nit
per cada dilluns hi ha un divendres
alçat ràpid i torna a caminar
encara queda prou per guanyar
Autor(es): Abisme
