Piràmide de Maslow
Que bé te queda, la superioritat,
la hipocresia, la falta de bondat.
Armats amb la desgràcia, els egoistes van
el oblidats no tenen casa i van morint de fam.
Que no t’enteres, obri els ulls
créixer amb prerrogativa, vos ha fet immadurs.
Aprecieu les coses, la sort de ser qui som,
Gracias a Nico y a la funda, por esa lección
Exploten els barrots de la fòbia,
de la ignorància presumint de ser sàvia.
Pel silenci, no et faces enganyar,
escolta aquelles veus, que no et volen fer volar.
Troba la fórmula, modifica el present,
pensa que el futur es pot canviar en un moment.
Mira’t des del cim de la piràmide, atura el temps, que surtin les ànimes.
Benvingudes al castell de la apariencia,
quan has perdut el joc no et quedarà consciència.
Si no pots viure ni un segon sense pantalla,
quan vulgues rectifica el teu estat.
Els problemes que et saturen
son tisores que tallen la boca.
Replanteja’t eixes coses
no sigues més la que s’equivoca.
No pares mai, reconsidera’t
afona els vicis que et porten a la foguera.
Disfressa’t de màgia i canvia el clima
no mires enrere, tomba la cima.
Una frontera ideològica de prejudicis
i el teu problema principal es no pagar el vicis.
Estat de crisis, precarietat muntada en bici
demanes de menjar, jo et duc un bon anàlisi.
Des del sofà la perspectiva és incorrecta
el teu melic no és un problema, és un dilema.
viure la rutina, com si fora la guerra
Segregant esta toxina de sistema.
Exploten els barrots de la fòbia,
de la ignorància presumint de ser sàvia.
Pel silenci, no et faces enganyar,
escolta aquelles veus, que no et volen fer volar.
Troba la fórmula, modifica el present,
pensa que el futur es pot canviar en un moment.
Mira’t des del cim de la piràmide, atura el temps, que surten les ànimes
Benvingudes al castell de la apariència,
quan has perdut el joc no et quedarà consciència.
Si no pots viure ni un segon sense pantalla,
quan vulgues rectifica el teu estat.
