Malson Atmosfèric

Piter Pan


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Gent de 30 anys que no sap que és la innocència,
Amb el pas dels anys he guanyat la paciència,
Cada religió té la seva creença,
Però no hi ha futur per qui viu en la pobresa.

Per què sempre estem en aquest món sols?
Com les onades del mar ens relaxem amb l'alcohol
Ens busquem la vida pensant quan nirem a dormir
I no ens despertem quan el sol surt pel matí
Perdem el camí pensant en comprar un nou vestit,
Basant-nos en la política capitalista dels reis del país,
I no, jo passo de tot això,
Deixaré el meu Piter Pan personal
Per convertir-me en algú millor.
Voldria haver viscut amb els hippies als 70
On cadascú es rascava la p**** i l'opinió no importava.
Vull viatjar i creuar muntanyes,
Paisatges exòtics que em recordin les teves cames.
I ara et trobo a faltar,
Aquells dies que no em deixaves marxar del sofà,
Però ara estic ferit,
Però amb sal es cura,
Crec que em posaré la vacuna
De desfer-me de la merda que m'omple aquesta lluna!

Existir somiant, paranoia més vital
No em perdo cap misteri,
Sé que puc ser un xic tragèdic
Sorolls magnètics sortits de motius mentals
Mentalment desconnectat del que és la realitat
Realment que és la vida o si és la vida en si mateix
Si la vida humana és la vida indecent
L'evolució tira enrere per cada pas que fem
Marginem la solidaritat pensant en els diners.
I ja no em crec res del que diguin que està
Provat científicament, jo em moc per estímuls
Cor adolescent, al 100%,
Pulsacions mogudes pel vent...

La primavera és eterna si un vol,
Però la trajectòria no canvia sense alçar el vol,
Angoixat petrificat, deutes sense fars,
L'ombra del sol és el pitjor consol
Que Piter Pan pot tenir sabent que és gran
La tinta es desgasta com els instants
Les meves memòries dins d'un calaix,
No guardo rancor al atontat de pas
Però no oblidaré quan em va dir "estàs arrugat"
I ara només miro al voltant,
Si tant donar voltes acabaré marejat
El mal temps indica que demà serà assolellat,
Com les cançons, dels que es creuen alliberats...

Ja no tinc tants grans com fa tres anys,
Tinc marques de sang d'enemics perdonats,
Perdone'm avi per si no et vaig fer cas,
Te n'adones del que importa quan tot ha marxat