Platja de Llafranc
Nascuda d’un bes de pluja
i de bocins de muntanya
criada amb flocs de natura
filla de la Costa Brava.
Els pins et guarden les ombres,
el far et fa de fortí
que et vetlla quan la nit tomba
i torna a casa el garbí.
Ets una noia captiva
de dos amants que l’assetgen
el mar sota la faldilla
el vent sobre la pitrera,
i tu dels dos t’enamores
i els tractes a quin millor
per no deixar que t’oblidin
i marxin per l’horitzó.
Platja de Llafranc
Platja de Llafranc, perla del Llevant
que inspires poetes,
or del meu país, reina de l’encís
que amb pintors festeges.
Tens el vell sabor, guardes el color
del cant d’havaneres
ets el gran amor, ets la millor flor
de la primavera.
D’ençà que els braços m’obrires
la vida se m’ha fet dolça
festejo a la llum del dia
i noto que el cor se m’omple.
Em llevo de matinada
i espero que surti el sol
per veure com l’encoratges
i vingui a fer-te l’amor.
La teva sorra m’inspira
la música més sincera
doncs cada dia em captives
i cada nit m’arreceres.
Tu m’afines la guitarra,
Tu em dones el millor to
i fas que em riguin les fades
que dormen al teu balcó.
Platja de Llafranc.
Platja de Llafranc, perla del Llevant,
donzella estimada.
Or del meu país, reina de l’encís,
gavina preuada.
Fes-me somiar, no em deixis marxar
lluny de tes albades,
torna’m a besar, raig de l’Empordà
nina enamorada.
