Abraham Rivas

Plena de dies

Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp

Hi ha la gran nit, que sembla fosca
i buida però és plena de dies.
I la gran roca, que sembla immòbil;
redona, de tant que gira.
I a sobre d'ella, com una capa,
hi bufen vents i dansen aigües,
i s'arreceren com poden, saben,
les coses grans i les menudes.
A dins la cambra, sobre una taula
tremola d'un ciri la flama.
Uns ulls es miren; les ombres guaiten.

A fora bufa un vent salvatge.
Les aigües van de davallada.
Plouen els còdols, sonen espases.
La roca xiscla, esmicolada.
Però a dins la cambra, sobre la taula,
no hi ha soroll; tot està en calma.
Poc més es mou que aquesta flama.
Tota la calma, tota tempesta,
totes les cambres, els ulls, les ombres,
la llum dels ciris sobre les taules
fan la gran roca, que gira i gira;
la gran nit, plena de dies.


Autor(es): Abraham Rivas

Canciones más vistas de

Abraham Rivas en Octubre