Plou a Gatwick
Tebi alè de foscúries boiroses, cargolant-se a la nit que t'encimbellava, enfonsant -la, vessen els crepuscles dels jardins.
Cossos inassolibles als meridians de Londres engendren cabells verds a les espatlles; amors d'arbres nus que no coneixen enteixinats d'alberedes pel sol envermellides.
Ha emmudit el teu cos, ja plec o mentida, ja caval! Fet de neu amb els angles trencats, flor de glaç esventada pel vent, per uns altres ulls que deleixen el color dels teus ulls.
Plou a Gatwick i els vidres humits desen carícies.
Silenciosament plou un abandó d'ocells fugits cap a la llum.
Borroses planúries de fresca i núvols desdibuixen remors de parets esblanqueïdes.
Està oberta la tomada a geografies de sang al sol: un altre país, mobles blaus assabentats de la suor, corba del somni estesa devers el blau remot.
A Gatwick la pluja llenya gespa a les cares que la creuen per tomar a llunyanes ciutats de ferro, per fils abrusats dibuixades.
A Gatwick, la pluja fa escruixir la boirina preludiant el primer oblit de les cares amuntegades damunt la teua
Autor(es): Gaspar Jaen, Xavier Panadès
