Plou al parc d’atraccions
Em pensava que després
De tant i tant de temps
De córrer cap a un lloc
S’apagaria el foc.
Però és ben diferent,
Hi ha tants moments a omplir,
Que m’he de suïcidar, reviure i ressorgir.
Saltar del campanar,
Sentir a la cara l’aire,
Veure clar què no puc fer,
Qui ja no seré.
Tot va començar
Amb l’esperança d’emocions
I plou al parc d’atraccions.
Un furient senyor feudal
Va matar el darrer rival
I es va asseure esgotat
Al caire d’un penya-segat.
Mirant-se el seu país,
Nous poblats al seu davant
Va pensar que tot era insignificant.
Un pas cap a enlloc.
La glòria de la guerra
Escriu la història d’un sol cop,
Però no pot compensar
Que mai més marxaran
Els malsons ni la sang
Calenta a les mans.
Tots buscant l’aprovació,
Les festes de tothom,
Respecte, admiració,
La lleialtat d’un gos.
I en assolir la fi,
Mai és com s’ha previst,
Falta un no-sé-què, falta un bocí.
La vida és només
Fer passos apropant-se
A un horitzó que no existeix.
El cel s’ennegreix,
I la pluja amara
Precs i capitulacions.
Plou al parc d’atraccions.
