Pluja d'estiu
Pluja d'estiu, escolta el meu cant
pluja d'estiu, no ignoris el meu plor
Un pulmó que s'ofega
una casa que tremola
una onada que tot ho devora
La llavor que no creix
cada flor que es panseix
cada arbre que mor enmig del foc
Les bèsties que ploren
fugen del sol i la boira
espantades per la cendra que cau del cel
I les ànimes perdudes
oblidades en el mar
esperen el destí més amarg
Però quan despertarem
quan descobrirem
que la vida no és un somni etern
I tan sols vull pensar
que no és massa tard
i que els nostres fills viuran amb dignitat
Pluja d'estiu, escolta el meu cant
pluja d'estiu, ajuda'm
ajuda'ns
