Poetes i cançons
No sé què és pitjor, si no tenir res
o tenir-ho tot i no saber cap on tirar
No sé què és millor, si saber que no estàs aquí
o ser conscient que has tornat a marxar.
Ahhh...
I digue’m quants poetes canten a l’amor
Quants cantants poden treure cançons
Quan aquest no hi és
I digue’m quants cops pots robar-li temps al temps
Fer que es pari, respirar un moment
I escriure allò que mai has dit
I per un instant sabràs que ho tens.
No sé què és pitjor, si saber que s’acaba
o ser conscient que mai ha començat
No sé què és millor, si dubtar de tot
o jugar-t’ho a la primera quan sents que arriba.
I digue’m quants poetes canten a l’amor
Quants cantants poden treure cançons
Quan aquest no hi és
I digue’m quants cops pots robar-li temps al temps
Fer que es pari, respirar un moment
I escriure allò que mai has dit
I per un instant sabràs que ho tens.
No pots pensar-ho dos cops
No pots tornar-ho a dubtar
Ningú va pensar que arribaries per quedar-te
I no, no pots pensar-ho dos cops
No pots tornar-ho a dubtar
Ningú va pensar que arribaries per quedar-te.
I digue’m quants cops pots robar-li temps al temps
Fer que es pari, respirar un moment
I escriure allò que mai has dit
I per un instant sabràs,
I per un instant sabràs,
I per un instant sabràs que ho tens.
